Rondaven els anys 80 i per casa va començar a circular un dels ordinadors personals d’aquella època el Rockwell AIM-65 en aquell moment encara no tenia massa coneixement i no el vaig emprar, ja que era molt petit. Passats uns anys, cap a l’any 1988 vaig començar a culejar el Commodore VIC-20 amb el que hem vaig començar a veure estirat pel món de la informàtica. Encara que només jugava a teclejar instruccions sense masa sentit, així com passava el temps, més aprenia. Fent tot tipus de proves i descobrint com funcionava la màquina per dins.
No voldria avorrir la gent amb aquesta història de caire personal. Només volia fer una petita reflexió, avui en dia molta de gent jove està tan acostumada a veure tant normal que cada vegada surten màquines tant potents, que res l’hi es poc. Cada vegada és vol més potència, per només jugar a un joc que no ni punt de comparació amb els del 80. Amb això que vull dir, llavors les màquines eren tan simples que si un s’entrenía podria saber com anava de d’alt a baix, fins hi tot a baix nivell. Podria dir-se que hi havia gent que això el motivava i seguia experimentant més i aprenent més, això ara és veu, diriem atenuat per la gran versatilitat i potència tant per part del software com del hardware.
L’avantatge que es té ara és la de la gran xarxa (internet) que ens dona una gran quantitat d’informació que llavors no es tenia a l’abast de qualsevol persona de manera instantànea. Per tant, el que abans s’havia de cercar a manuals o demanant a la gent ara es pot trobar en una fracció d’un segon accedint a la xarxa. Ara bé no sempre s’empra per aprendre coses la xarxa, la majoria de vegades és per l’oci i de cada vegada més. En lloc de aprendre empram la màquina per divertir-mos, que no està malament. Tot s’ha de dir que sempre ha hagut aquest aspècte de l’oci però avui en dia és veu més amplificat la qual cosa podria “atenuar” aquesta motivació per aprendre.