Rondaven els anys 80 i per casa va començar a circular un dels ordinadors personals d’aquella època el Rockwell AIM-65 en aquell moment encara no tenia massa coneixement i no el vaig emprar, ja que era molt petit. Passats uns anys, cap a l’any 1988 vaig començar a culejar el Commodore VIC-20 amb el que hem vaig començar a veure estirat pel món de la informàtica. Encara que només jugava a teclejar instruccions sense masa sentit, així com passava el temps, més aprenia. Fent tot tipus de proves i descobrint com funcionava la màquina per dins.

|Read the Rest of the Entry…

Fa un parell de setmanes vaig rebre un llibre, que la veritat hem va semblar molt interessant. Es tracta de: “The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems” ISBN: 0-201-37937-6 d’en Jef Raskin, l’autor és molt conegut en el món de les interfícies (home-màquina), fou el pare del projecte Macintosh i d’una serie de projectes més com el no tan conegut Canon Cat.

Hem pensava que seria una altre cosa, però quan el vaig començar a fullejar-lo la veritat és que va esser molt més bó. Dona una visió molt diferent sobre el disseny d’interfícies, tant a nivell cognitiu com a quantificatiu. Ens dona diferents punts de vista: Nivell cognitiu, ergonòmic; aspèctes de navegació, unificació i per supost un bon capítol de quantificació amb una serie de models matemàtics (no molt complexos) per estudiar l’eficiència i optimitzar la interfície. Per acabar, a les conclusions posa dos casos pràctics, un d’ells és la historia del ratolí d’un sol botó (per si voleu saber el per què només un boto).

Fa uns dies que a la feina vaig començar un petit projecte sobre la gestió de control d’accessos i control horari, això ens va suposar fer un estudi del que s’havia de fer abans de començar (com sempre). El tema és que amb tot això va sorgir que s’havia de implementar un petit servidor de tasques el qual gestionaría les tasques que s’envien cap als terminals d’access i control horari.

|Read the Rest of the Entry…